El comerç internacional d' iguanes marines de GalĂ¡pagos s'ha tornat a col·locar al punt de mira desprĂ©s d'una successiĂ³ de decomisos i devolucions que barregen contraban, papers dubtosos i controls sanitaris. Aquests rèptils nomĂ©s existeixen de forma natural a l'arxipèlag equatoriĂ , perĂ² la seva presència a col·leccions privades i circuits de fauna exĂ²tica ha anat molt mĂ©s enllĂ de les seves fronteres.
L'Ăºltima operaciĂ³ coneguda es va tancar amb 24 exemplars tornats a les illes desprĂ©s d'haver estat interceptats a l'aeroport de Quito. La histĂ²ria, perĂ², no comença ni s'acaba aquĂ: hi ha enviaments frustrats, animals que no van sobreviure i una investigaciĂ³ cientĂfica que sospita que l'origen il·legal es pot maquillar amb etiquetes de cria en captivitat.
Dos comissos que van destapar la ruta internacional
El cas mĂ©s recent es remunta al 28 d'agost de 2026 , quan agents de l'Aeroport Internacional Mariscal Sucre, a Quito, van localitzar 32 iguanes marines repartides en diversos recipients dins de l'equipatge d'una dona de nacionalitat russa. La destinaciĂ³ prevista, segons les indagacions preliminars, era IslĂ ndia.
La detinguda va ser enviada a presĂ³ preventiva per un presumpte delicte contra la flora i la fauna silvestres. Tot i que els animals van rebre cures veterinĂ ries intensives a la capital equatoriana, vuit no van aconseguir superar el greu deteriorament fĂsic i les condicions en què viatjaven.
Abans d'aquest episodi, el 19 de maig, tres ciutadans tailandesos van ser arrestats a l'aeroport de Guayaquil quan pretenien volar cap a Amsterdam. En tres maletes de mà amagaven 12 iguanes marines entre roba; una va morir. La Fiscalia equatoriana va obrir llavors una causa per trasllat il·legal de fauna silvestre.
Quarantena, anĂ lisis genètiques i tornada a GalĂ¡pagos
Les 24 iguanes que van sobreviure al decomĂs de Quito van arribar a l'arxipèlag en un trasllat aeri acompanyat per especialistes. A l'aterrar, van entrar en un recinte d'aĂ¯llament temporal preparat per evitar qualsevol risc per a l'ecosistema insular.
El Ministeri d'Ambient d'Equador va explicar el 29 de setembre del 2026 que l'alliberament no serĂ immediat ni conjunt. Cada exemplar haurĂ de passar avaluacions sanitĂ ries, epidemiolĂ²giques i genètiques , a mĂ©s de confirmar-se la seva illa de procedència, abans que es valori una possible reintroducciĂ³.
En aquest operatiu van participar veterinaris i cientĂfics de la Universitat San Francisco de Quito (USFQ) i la Universitat de Las AmĂ©ricas (UDLA), juntament amb la Subsecretaria de Patrimoni Natural, la DirecciĂ³ Zonal 2 i l'Agència de RegulaciĂ³ i Control de la Bioseguretat i Quarantena per a GalĂ¡pagos (ABG).
Pablo SĂ¡nchez, director del Parc Nacional GalĂ¡pagos, va subratllar que les decisions de conservaciĂ³ s'han de recolzar en evidència tècnica i informaciĂ³ genètica per protegir el patrimoni natural. No es tracta nomĂ©s de tornar els animals, sinĂ³ d'assegurar-se que no arrosseguen patĂ²gens absents a les illes.
Papers de captivitat i forats al comerç global
Una carta publicada a Science per investigadors d'Equador, Canadà i els Estats Units va posar el focus en un punt menys visible: la manera com un animal extret il·legalment pot reaparèixer al mercat internacional com a suposadament criat en captivitat.
L'Equador va comunicar a CITES el 2025 que no havia exportat exemplars vius d'iguana marina per a Ăºs comercial o personal des del 1975. L'espècie, Amblyrhynchus cristatus, Ă©s endèmica de GalĂ¡pagos i forma part de la fauna silvestre protegida del paĂs.
Tot i aixĂ, els registres internacionals de comerç recollits per CITES mostren des del 2012 almenys 11 animals vius comercialitzats entre diferents paĂ¯sos i declarats com a criats en captivitat. Apareixen moviments entre Mali i SuĂ¯ssa, Ă€ustria i el JapĂ³, o SuĂ¯ssa i Uganda, entre d'altres, i alguns sense el registre complet de la contrapart.
AixĂ² no prova per si mateix que tots aquests exemplars procedissin de captures furtives, perĂ² sĂ que planteja un dubte raonable: d'on va sortir la poblaciĂ³ reproductora que hauria permès criar-los? Per als autors del treball, la clau Ă©s reforçar la traçabilitat genètica , comprovar amb el paĂs d'origen i auditar els permisos quan un animal arriba amb papers de captivitat.
L'atractiu del mercat de mascotes exĂ²tiques alimenta, a mĂ©s, aquest problema. Com mĂ©s rara Ă©s una espècie i mĂ©s difĂcil resulta aconseguir-la legalment, mĂ©s gran pot ser el seu valor per a determinats col·leccionistes. Aquesta lĂ²gica converteix les iguanes marines en un objectiu especialment sensible.
Riscos sanitaris i controls a la frontera
Recuperar una iguana fora de GalĂ¡pagos no significa poder deixar-la anar sense mĂ©s ni mĂ©s. DesprĂ©s de conviure amb persones, altres animals o ambients diferents, pot haver estat exposada a virus, bacteris o parĂ sits que no existeixen a l'arxipèlag.
Per aixĂ², l'Equador ha incorporat gossos entrenats per detectar fauna protegida en punts de sortida, a mĂ©s de controls del trĂ nsit de fauna i noves mesures de traçabilitat. La prioritat Ă©s tallar el pas al contraban abans que l'animal surti del paĂs i evitar que una reintroducciĂ³ futura introdueixi una amenaça nova.
Les iguanes marines figuren al Llibre Roig dels Rèptils d'Equador com a fauna silvestre protegida. GalĂ¡pagos, declarat Patrimoni Natural de la Humanitat per la Unesco des del 1978, Ă©s un enclavament Ăºnic que tambĂ© va inspirar Charles Darwin en els seus estudis sobre l'evoluciĂ³ i la selecciĂ³ natural.
Tot aquest entramat mostra que el problema no s'acaba en una maleta interceptada. Una iguana pot sortir d?unes illes on la seva venda legal Ă©s impossible i, milers de quilĂ²metres desprĂ©s, aparèixer en un altre paĂs amb un relat documental que diu que va nĂ©ixer en captivitat. La combinaciĂ³ de decomissos, quarantenes, proves genètiques i cooperaciĂ³ internacional Ă©s, per ara, la principal barrera perquè aquest relat no segueixi colant-se al mercat.