L'arxipèlag de Galápagos, a uns mil quilòmetres de la costa continental de l'Equador, continua sent un d'aquells llocs que semblen trets d'un altre planeta. La seva condició de Patrimoni Natural de la Humanitat, atorgada per la UNESCO des del 1978, no és un simple segell: resumeix un ecosistema únic que va inspirar Charles Darwin i que avui afronta amenaces molt concretes. La conservació, la seguretat i el control del trànsit d'espècies han esdevingut prioritats compartides per autoritats, científics i veïns.
No és només un paradís per a viatgers. Les illes són un laboratori natural ple d'espècies endèmiques, des de tortugues gegants fins a iguanes marines o el cridaner peix ratpenat de llavis vermells. Aquest aïllament, que durant milions d'anys va permetre una evolució singular, també el torna vulnerable. Espècies invasores, tsunamis i xarxes il·legals de fauna posen a prova la resistència d'un arxipèlag que intenta anticipar-se als problemes.
Espècies invasores: el front més urgent
Segons els registres de la Direcció del Parc Nacional Galápagos, a l'arxipèlag s'han detectat al voltant de 1.700 espècies introduïdes. D'aquestes, unes 350 estan considerades invasores per la seva agressivitat i capacitat per desplaçar la vida nativa. Cabres, formigues vermelles, gats ferals i la mora invasora apareixen entre els casos més nocius.
Les cabres van delmar zones de vegetació a illes com Pinta, Santiago i Isabela, deixant les tortugues gegants de Galápagos sense aliment i erosionant sòls volcànics. Les formigues vermelles ataquen nius d'aus i tortugues, mentre que els gats assilvestrats amenacen espècies molt vulnerables, com la iguana rosada del Volcà Wolf. Al terreny vegetal, la mora Rubus niveus forma un embull densa que asfixia boscos de Scalesia. El dany no és uniforme, però afecta tota la cadena ecològica.
L'eradicació al volcà Alcedo, al nord d'Isabela, és un dels exemples més esmentats. Entre el 1995 i el 2006 es van retirar 62.868 cabres, segons les dades recollides en treballs publicats a Restoration Ecology. Per localitzar els últims exemplars es van fer servir cabres Judes esterilitzades i amb collarets de ràdio, a més d'helicòpters, radiotelemetria i sistemes GIS. L'estudi va comparar la població amb la de Santa Cruz, usada com a control , i va observar més juvenils i un creixement major a Alcedo.
Illa Intel·ligent: Floreana fa el salt tecnològic
Floreana, amb unes 18.000 hectàrees, va ser l'escenari escollit per posar en marxa el 2026 el concepte d'Illa Intel·ligent. Abans, revisar 125 càmeres parany obligava a caminar fins a 300 quilòmetres durant 12 dies per roques volcàniques. Quan els científics analitzaven les targetes al?oficina, la informació podia tenir setmanes de retard. La resposta arribava tard i l'animal invasor ja s'havia mogut.
La nova xarxa combina càmeres avançades, sensors automatitzats, comunicació LoRaWAN i plataformes com Earth Ranger, amb la col·laboració de Smart Parks i Wildlife Protection Solutions. En els primers 100 dies, el sistema va recopilar més de 250.000 imatges. La intel·ligència artificial va filtrar aquest volum i va emetre només 3.000 alertes de possibles mamífers invasors, cosa que va reduir la inspecció humana en més del 98%. La resposta sobre el terreny es pot activar en menys de 30 minuts.
L'objectiu és ambiciós: declarar Floreana lliure de gats salvatges i rosegadors. La xarxa aspira a arribar a 450 càmeres, aproximadament un ull electrònic per cada 35 hectàrees. A més, la cobertura permet detectar cares humanes i moviments inusuals, una eina útil contra el tràfic il·legal de vida silvestre. Uns 150 habitants participen al projecte, que també busca protegir els seus cultius. La comunitat local no és un actor secundari, sinó una part activa del dispositiu.
Fauna que torna i tortugues que tornen
Els resultats ja es noten a Floreana. Al començament del 2025, els investigadors van redescobrir el pachay de Galápagos, una au endèmica molt esquiva que no s'havia registrat a l'illa des de feia 190 anys. Charles Darwin va ser el darrer científic a documentar-la oficialment. La caiguda dels mamífers invasors sembla que n'ha afavorit la reaparició. No és una simple anècdota: indica que l'ecosistema es comença a recompondre.
El 2026 es van alliberar 158 tortugues gegants que tornen a l'illa Floreana , després de gairebé dos segles d'extinció local provocada en part per la caça de baleners. A Alcedo, la retirada de cabres va permetre que rebrotessin petits arbres, arbustos, plàntules de bosc i cactus Opuntia. Les tortugues gegants depenen d'aquesta vegetació i utilitzen les terres altes durant l'estació seca. La recuperació de la flora i dels quelonis avança de la mà.
Tsunami Ready: preparar-se abans que soni l'alarma
La memòria del tsunami del Japó del març del 2011 segueix present. Les onades van arribar de nit a Galápagos, van danyar infraestructures a San Cristóbal i Santa Cruz, ia Puerto Ayora el mar es va retirar i la població va ser evacuada. No hi va haver ferits, però va quedar una pregunta incòmoda: què passaria amb un esdeveniment més gran? Quinze anys després, Santa Cruz, Isabela i San Cristóbal han rebut la certificació Tsunami Ready de la UNESCO. Són les primeres localitats d'Equador i Sud-amèrica amb aquest segell.
La certificació cobreix prop de 30.000 habitants i té una vigència de quatre anys. San Cristóbal ja l'havia obtingut el 2024. Darrere del reconeixement hi ha mapes d'inundació elaborats amb l'Inocar i la cooperació japonesa JICA, rutes d'evacuació senyalitzades en espanyol i anglès i zones segures situades a més de 30 metres sobre el nivell del mar a San Cristóbal. A Puerto Ayora, una torre amb sirena es connecta al sistema d'informació oceànica i cada diumenge fa una prova. Els guies expliquen als turistes com actuar si sona l'alerta.
El pla no depèn només dels municipis. Hi participen organitzacions civils, autoritats nacionals i organismes tècnics, i l'Inocar manté la vigilància oceanogràfica. La certificació no garanteix que no hi hagi pèrdues, però sí que millora la preparació. Al Japó, un dòlar invertit en prevenció en pot estalviar set en recuperació, un argument econòmic que l'Equador també té en compte. Salinas ha mostrat interès a sumar-s'hi i la meta global és comptar amb ciutats resilients el 2030. Preparar-se no elimina el risc, però en redueix l'impacte.
Control del trànsit i seguretat marítima
A la pressió ecològica s'hi afegeix el control d'activitats humanes. Al setembre, el iot de turisme Delfina va encallar al sector de Plaça Sud, davant de la costa est de Santa Cruz. Les 16 persones turistes i 12 tripulants que anaven a bord van resultar il·leses. La Direcció del Parc Nacional Galápagos va informar que no es va detectar ruptura del casc, filtració d'aigua ni vessament d'hidrocarburs. L'Armada, a través de la Capitania de Port de Seymour, va coordinar la primera resposta.
En un altre episodi, el Ministeri d'Ambient va coordinar el retorn a Galápagos de 24 iguanes marines decomissades a l'agost a l'aeroport de Quito. Una ciutadana russa intentava portar-les a Islàndia. De les 32 iguanes trobades, vuit van morir malgrat rebre atenció especialitzada. Les 24 supervivents romanen en quarantena amb seguiment sanitari, epidemiològic i genètic. La seva reintroducció no serà automàtica : dependrà de criteris tècnics i d'origen per protegir la bioseguretat de l'arxipèlag.
La detinguda va ser enviada a presó preventiva per un presumpte delicte contra la flora i la fauna silvestres. Les iguanes marines són endèmiques de l'Equador i estan protegides pel Llibre Roig dels Rèptils. Aquest cas demostra que el tràfic d'espècies no és una amenaça abstracta, sinó una activitat que exigeix controls aeroportuaris, cooperació internacional i protocols de quarantena. La vigilància comença molt abans que l'animal arribi a l'aeroport.
Altres espècies singulars
Entre la fauna més cridanera hi ha el peix ratpenat de llavis vermells, Ogcocephalus darwini, considerat endèmic de Galápagos per la Fundació Charles Darwin. El seu cos aplanat i les aletes pectorals i ventrals modificades li permeten desplaçar-se sobre fons sorrencs i volcànics com si caminés. Viu entre 3 i 76 metres de profunditat i va ser descrit científicament el 1958 per Carl Leavitt Hubbs. El seu aspecte recorda un animal sortit d'un altre món.
Galápagos afronta un trencaclosques on tot està connectat: una espècie invasora pot alterar l'aliment de les tortugues, un sensor pot avisar d'un gat assilvestrat, una sirena pot salvar veïns davant d'un tsunami i un control aeroportuari pot frenar l'espoliació de fauna. La tecnologia, la ciència i la comunitat local es combinen per mantenir lequilibri dun arxipèlag que no entén de fronteres. Protegir Galápagos és protegir un dels laboratoris naturals més valuosos del planeta.
