El Projecte Royal Beach Club Cozumel, impulsat per la naviliera Royal Caribbean, ha fet un pas clau en la seva tramitació amb l'entrada formal a avaluació ambiental davant de les autoritats federals mexicanes. Es tracta d´un nou club de platja d´ús diürn que aspira a convertir-se en un dels principals atractius per a creueristes i turistes que arriben al´illa.
El desenvolupament, que contempla una inversió estimada de 75 milions de dòlars, es planteja com una remodelació i ampliació d'un club ja existent a la zona sud de Cozumel. La proposta combina modernització d'infraestructures, augment de capacitat turística i una reorganització de l'espai davant del mar, en un context on organitzacions ambientals locals han començat a alçar la veu pels possibles impactes sobre la costa i la vegetació.
Ingrés a avaluació ambiental i ubicació del projecte
Royal Caribbean ha presentat davant la Secretaria de Medi Ambient i Recursos Naturals (Semarnat) la Manifestació d'Impacte Ambiental (MIA) de Royal Beach Club Cozumel, un tràmit imprescindible per poder iniciar qualsevol obra d'envergadura a la franja costanera mexicana. Aquest moviment suposa l'arrencada oficial de l'anàlisi tècnica sobre els possibles efectes del projecte a l'entorn natural.
Segons la documentació lliurada, el complex s'ubicaria al quilòmetre 15+000 de la carretera Costera Sud de Cozumel, una zona ja consolidada turísticament, però on encara conviuen espais de selva i àrees de platja utilitzades per residents i visitants. La iniciativa pretén reorganitzar i ampliar l'ús recreatiu d'aquest tram de costa, mantenint certes àrees lliures i destinant-ne d'altres a infraestructures turístiques.
Dimensions del terreny i distribució de les àrees
D'acord amb la MIA, el projecte Royal Beach Club Cozumel es desenvoluparà sobre una superfície total de 17,42 hectàrees. Dins aquesta extensió, es diferencia entre zona federal marítim terrestre, propietat privada i espais que romandrien com a àrees lliures sense construcció intensiva.
A la franja de Zona Federal Marítim Terrestre (ZFMT), es contemplen aproximadament 1,1 hectàrees destinades a equipament semipermanent típic d'un club de platja: llits, palapes tipus beach cabana i altres elements desmuntables que s'ubicarien directament davant del mar. Es tracta de l'espai més proper a la línia de costa, històricament sensible per la condició de bé nacional d'ús públic.
D'altra banda, unes 4,29 hectàrees dins un predi terrestre privat es reservaran per a la infraestructura principal del club de platja. Aquí s'hi projecten edificis de serveis, accessos, zones d'estada, instal·lacions tècniques i àrees operatives necessàries per donar servei al volum de visitants previst. La resta del terreny es mantindria com a zones lliures o de menor intervenció, configurant àrees verdes i corredors que, sobre el paper, haurien d'ajudar a esmorteir l'impacte paisatgístic i ambiental.
L'organització espacial del Royal Beach Club Cozumel es divideix en sis grans zones funcionals: una àrea d'arribada, un safareig principal o central, un espai tipus mercat, dos segments de platja diferenciats (nord i sud), una vila sud i diverses àrees de servei i suport. Aquesta distribució cerca separar fluxos de visitants, activitats de lleure, restauració i operacions internes per millorar la gestió del conjunt.
Capacitat d'aforament i serveis previstos
Un dels elements més cridaners del projecte és el seu capacitat màxima estimada de fins a 4.000 turistes al dia. Aquesta xifra reflecteix la vocació del Royal Beach Club Cozumel com a gran infraestructura d'oci pensada, en bona mesura, per al flux constant de passatgers de creuer que arriben a l'illa, però també per a altres visitants que arribin per via aèria o des del continent.
Per atendre aquest volum de persones, el disseny inclou una xarxa de restaurants, bars i zones de menjar tipus mercat, així com diversos safareigs, amb una piscina principal concebuda com a eix central de l'activitat. També es contemplen sanitaris amb regadores, accessos directes i condicionats a la platja i àrees recreatives distribuïdes entre la part nord i el sud del front costaner del club.
La proposta posa èmfasi que Royal Beach Club Cozumel funcionarà com espai de recreació diürn, sense infraestructura hotelera associada. És a dir, el concepte no inclou habitacions ni estades per pernoctar, sinó serveis d'oci i platja per passar el dia, cosa que encaixa amb la dinàmica de molts creueristes que visiten Cozumel només durant unes hores.
A la documentació remesa a la Semarnat s'insisteix que no es preveu construir un hotel en aquesta fase del projecte. La intenció declarada és oferir una experiència organitzada de club de platja, amb serveis complementaris i mesures de seguretat reforçades davant de les que pugui oferir actualment l'establiment preexistent a la zona.
Origen del projecte i anunci de la inversió
El pla de Royal Beach Club Cozumel no sorgeix del no-res. La iniciativa s'havia donat a conèixer públicament a març del 2024, quan la governadora de Quintana Roo, Mara Lezama, va difondre a la xarxa social X un missatge en què destacava la futura inversió de Royal Caribbean a l'illa.
En aquest missatge, la mandatària subratllava que Cozumel s'estava preparant per rebre més visitants que mai gràcies a la construcció d'un nou club de platja associat a la naviliera, xifrant la inversió en una mica més de 75 milions de dòlars. Des d'aleshores, el projecte ha avançat en fases internes de disseny i tramitació fins a arribar al moment actual d'avaluació ambiental federal.
Per a Royal Caribbean, el Royal Beach Club Cozumel forma part d'una estratègia més àmplia de desenvolupament de clubs de platja vinculats a l'experiència de creuer, un model que la companyia ha explorat en altres destins del Carib. La idea és que els passatgers disposin d‟espais controlats, amb serveis centralitzats i una oferta d‟oci alineada amb els estàndards de la naviliera.
Remodelació d'un club ja existent i motius de la intervenció
A la Manifestació d'Impacte Ambiental es detalla que al predi escollit ja opera actualment un club de platja, amb infraestructures turístiques en funcionament. Tot i això, Royal Caribbean argumenta que l'estat d'aquestes instal·lacions no seria l'adequat per garantir les condicions de seguretat, confort i servei que pretén oferir amb la nova proposta.
L'empresa sosté que al llarg del temps s'ha produït una degradació progressiva de les estructures i equipaments, cosa que hauria generat problemes tant de seguretat com de funcionalitat. Sota aquest argument, la naviliera defensa la necessitat d'una remodelació integral que inclogui la reconstrucció i l'ampliació del lloc, substituint instal·lacions obsoletes per altres de nova generació.
El projecte es presenta, per tant, no com una implantació completament nova en una àrea verge, sinó com un procés de renovació i expansió sobre un establiment preexistent. Tot i això, la magnitud de la inversió, l'augment de capacitat i la reconfiguració de l'espai plantegen interrogants sobre com canviarà l'ús de l'entorn costaner i quins efectes tindrà en el medi natural i l'accés públic.
Preocupacions ambientals i debat sobre la platja pública
Mentre les administracions i la naviliera destaquen el potencial turístic i econòmic de Royal Beach Club Cozumel, organitzacions ambientalistes de l'illa han expressat inquietuds sobre l'abast real del projecte. Els col·lectius ecològics adverteixen de la possible pèrdua de selva i de vegetació costanera, així com d'un canvi substancial en el caràcter d'una part de la costa actualment utilitzada com a platja pública.
Entre els punts més sensibles hi ha el risc que l'ampliació i la reorganització del club de platja desemboqui en una privatització de facto d'un tram del litoral. Tot i que la Zona Federal Marítim Terrestre és, per definició, ús públic, la instal·lació d'estructures turístiques, la regulació d'accessos i la gestió privada de l'espai poden limitar de manera pràctica l'ús lliure per part de residents i altres usuaris no vinculats al club.
Les agrupacions locals criden l'atenció també sobre la afectació potencial a la vegetació i fauna de la franja costanera, especialment aquella que encara conserva característiques de selva baixa i matoll costaner. La preparació del terreny, la construcció de noves edificacions, l'augment de trànsit i l'ús més gran de recursos (com aigua i energia) són elements que hauran de ser valorats detalladament per la Semarnat.
En aquest context, l'avaluació ambiental es converteix en un punt de xoc entre interessos diversos: d'una banda, l'aposta governamental i empresarial per reforçar el pol turístic de Cozumel, i de l'altra, les veus que reclamen major cautela i garanties de protecció ambiental per evitar impactes irreversibles en un dels enclavaments insulars més emblemàtics del Carib mexicà.
El que es juga Cozumel amb el Royal Beach Club
Amb l´entrada de Royal Beach Club Cozumel al procés d´avaluació ambiental federal s´obre una etapa decisiva per al futur del projecte. De la decisió que prengui la Secretaria de Medi Ambient i Recursos Naturals dependrà que el club es pugui construir en els termes proposats, que s'exigeixin modificacions significatives o, a l'escenari menys probable, que es freni completament la iniciativa.
L'illa es troba així davant d'un projecte que combina promeses d´inversió, generació d´activitat turística i modernització d´infraestructures amb dubtes raonables sobre el seu impacte ambiental i sobre el grau d'accés real que mantindran els habitants locals a aquesta part de la costa. El que per a uns és una oportunitat de continuar captant visitants i consolidar Cozumel com a destinació de creuers, per a altres pot suposar un pas més en la saturació del litoral i en la pèrdua d'espais naturals i públics.
En els propers mesos, la revisió de la MIA, les possibles sol·licituds d'informació addicional per part de la Semarnat i la participació de la societat civil marcaran el ritme d'un debat que va més enllà d'un club de platja. El que es decideixi al voltant del Royal Beach Club Cozumel serà també un termòmetre de fins a quin punt Mèxic està disposat a equilibrar l'expansió turística amb la conservació dels ecosistemes costaners i el dret col·lectiu a gaudir del litoral.
