L'arribada massiva de sargàs a les costes del Carib mexicà s'ha convertit en un assumpte central per a viatgers, hotelers i administracions. A zones com Platja del Carme, l'aigua que sol associar-se al color turquesa apareix de vegades marró i tèrbola, amb acumulacions d'algues que transformen el paisatge. En descompondre's, aquestes plantes marines desprenen una olor desagradable que, segons coincideixen diferents testimonis i anà lisis, espanta part del turisme.
El fenomen no Ă©s nomĂ©s estètic: condiciona reserves, comentaris de visitants i la pròpia imatge de la Riviera Maya. La temporada de sargaç s'ha tornat un factor determinant per decidir un viatge, sobretot a l'estiu i la tardor. Per això, el sector turĂstic i les institucions busquen respostes que vagin mĂ©s enllĂ de retirar l'alga de la riba.
Un litoral sota pressiĂł i hotels que intenten compensar
A la Riviera Maya, diversos establiments han reforçat les seves polĂtiques de compensaciĂł per reduir cancel·lacions i donar mĂ©s confiança a qui reserva. La “Promesa de Platja” de Fairmont Mayakoba , vigent entre el 14 de setembre i el 20 de desembre de 2026, ofereix una nit addicional si el client no pot accedir a la platja per una acumulaciĂł massiva de sargaç, sempre que ho comuniqui a recepciĂł i el personal ho verifiqui.
No és una fórmula aïllada. Des del 2024, hotels de Cancún, Puerto Morelos i Tulum han aplicat mesures com nits gratuïtes, canvis de data sense penalització i alternatives de lleure quan el mar impedeix gaudir de la sorra. També es contemplen trasllats a platges menys afectades, accés a parcs i cenots, crèdits per a spa o restauració i reemborsaments parcials.
L'Associació d'Hotels de la Riviera Maya (AHRM) sosté que l'estat de les platges continua pesant en els comentaris i la decisió de viatjar. Aquestes garanties han esdevingut una eina per mantenir reserves i protegir la imatge del Carib mexicà , encara que no resolen l'origen del problema. Per a qui reserva des d'Espanya o la resta d'Europa, aquest tipus de mesures poden inclinar la balança a l'hora de triar la destinació.
Neteja, dades i cooperaciĂł internacional
Mentre els hotels intenten gestionar l'experiència del visitant, les feines de neteja es multipliquen. Royal Caribbean Group, juntament amb Menys Plà stic és Fantà stic, va desenvolupar un programa de maneig de cinc mesos a Mahahual. En aquesta primera fase es van retirar 977 tones mètriques de sargazo , es van usar 3.054 xarxes de recol·lecció i es van produir 560 costals d'alga seca.
Els equips van recollir el sarg a l'aigua, abans que arribés a la costa, i el van traslladar a zones d'assecatge i processament. Allà es van separar residus i altres materials. També es van documentar espècies marines associades a l'alga, com crancs, peixos ballesta juvenils, gambetes i peixos gripau , a més de macroplà stics trobats durant les labors.
La naviliera preveu ampliar les operacions fins al novembre, passant de dues a tres embarcacions i netejant el canal de navegació entre la zona central de Mahahual i l'entrada a Quebrado Norte. L'objectiu és retirar xarxes del llit marà i residus acumulats al voltant de les barreres, en coordinació amb el Comitè de Sargazo de Mahahual i la Secretaria de Marina.
Segons la Semarnat, al voltant del 10% del sargàs que navega pel Carib mexicà recala a les costes de Quintana Roo per la seva posició geogrà fica. Aquesta dada ajuda a entendre per què el problema es concentra amb especial intensitat al litoral quintanarroense.
Europa entra a l'equaciĂł: de recollir alga a crear mercat
La quarta Conferència UniĂł Europea-Carib sobre Sargazo, celebrada a CancĂşn, va posar sobre la taula un canvi d'enfocament. Representants governamentals, cientĂfics i empresaris van coincidir que retirar l'alga no Ă©s suficient : cal construir una cadena de valor regional que permeti aprofitar-la industrialment i sostenir ocupaciĂł i inversiĂł.
A la trobada hi van participar 350 representants de 45 països i territoris, juntament amb la directora general adjunta de la Direcció General d'Associacions Internacionals de la Comissió Europea, Myriam Ferrán. La UE veu el creixement incontrolat del sargàs com un desafiament global i utilitza la seva estratègia Global Gateway per donar suport als governs del Carib.
El sotssecretari de Desenvolupament Sostenible i Economia Circular de la Semarnat, JosĂ© Luis Samaniego Leyva, va assenyalar que la regiĂł vol recol·lectar i processar almenys 660.000 tones de sargazo entre 2026 i 2027 . Per aconseguir-ho, es busca superar colls d'ampolla com els pronòstics compartits, els estĂ ndards unificats, la logĂstica de recollida i assecat i el finançament a escala.
Les xifres manejades a les conferències apunten a 38 milions de tones flotant a l'Atlà ntic el 2025, 60 milions el 2026 i prop de 80 milions per a l'exercici següent . La governadora de Quintana Roo, Mara Lezama, va defensar sumar ciència i inversió per convertir aquest passiu ambiental en un actiu de desenvolupament.
La RepĂşblica Dominicana i Barbados van coincidir en la urgència de consolidar una cadena de valor sustentable amb suport cientĂfic i financer. La col·laboraciĂł internacional es considera indispensable per protegir el turisme i la pesca, i la propera conferència se celebrarĂ a RepĂşblica Dominicana.
De residu a recurs: economia circular i reptes pendents
Mèxic ha identificat 198 iniciatives d'aprofitament del sargà s, de les quals 38 comercialitzen productes i 11 estan a punt per escalar industrialment. L'actualització de la Carta Nacional Pesquera va reclassificar el sargaç de residu a recurs pesquer , amb un potencial de captura de fins a 945.000 tones anuals d'alga seca.
El Pol de Desenvolupament d'Economia Circular a Puerto Morelos ofereix espai i incentius fiscals per processar fins a 4.000 tones dià ries, amb orientació a la fabricació de bioplà stics i biocartró. També es planteja integrar el sargàs al mercat voluntari de carboni , certificant la reducció d'emissions de metà quan es captura al mar abans que es descomposi.
A Platja del Carme, la segona ConvenciĂł de Reciclatge i Economia Circular del Carib MexicĂ va abordar aquests reptes amb entrada lliure i format d'esdeveniment sense un sol Ăşs. La ponència sobre transformaciĂł del sargazo va repassar solucions com a composta prèvia neutralitzaciĂł i retirada de components quĂmics, a mĂ©s d'experiències anteriors de supra-reciclatge.
Organitzacions ambientals com Cenotes Urbanos adverteixen que alguns llocs de recollida provisional no tenen les geomembranes impermeables exigides per la Semarnat. Hi ha el risc que els lixiviats amb metalls pesants arribin a l'aqĂĽĂfer, un assumpte especialment sensible a una zona dependent del turisme i dels recursos naturals.
El context de residus també estreny: Platja del Carme genera entre 800 i 900 tones dià ries d'escombraries, una xifra que pot assolir les 1.000 tones al dia en temporada alta. La gestió municipal, el reciclatge de vidre, tèxtils, burilles, olis, cartró i residus orgà nics apareixen al programa com a peces d'un mateix puzle.
El que passa amb el sargaç al Carib mexicà barreja turisme, medi ambient, ciència i diners. Les platges de Quintana Roo segueixen sent l'aparador del problema, però la resposta s'ha desplaçat cap a les compensacions hoteleres, la neteja a l'aigua, els acords entre Europa i el Carib i la cerca d'usos industrials per a l'alga. El repte no és només treure la taca marró de la riba, sinó evitar que la crisi es repeteixi cada temporada sense una estratègia comuna.